Metavers: oportunitats i incerteses del darrer hype del món tecnològic
El concert més concorregut de la història va reunir uns 3 milions i mig d’espectadors, un rècord que no s’ha trencat des dels anys 90. T’imagines un esdeveniment musical que quadrupliqui aquesta xifra? Fortnite ho ha aconseguit. Si tens fills, nebots o coneguts adolescents (o si tu mateix ets un àvid gamer) segur que has sentit a parlar d’aquest videojoc, un dels més populars dels últims anys. Fortnite és tot un fenomen social i cada vegada que introdueix una novetat o organitza un esdeveniment dins del seu món virtual genera una gran expectació. No és d’estranyar, doncs, que grans estrelles de la música com Ariana Grande o Travis Scott vulguin aprofitar l’enorme aparador que suposa una plataforma que té 80,4 milions d’usuaris actius. L’actuació d’Scott dins del joc o, més ben dit, la del seu avatar, és ara per ara la més seguida, amb 12,3 milions d’espectadors. L’impacte d’aquest esdeveniment va ser tal que es calcula que va suposar un benefici de 500.000 dòlars per a Nike degut a la consciència de marca que va generar que l’avatar del raper portés un dels seus models de vambes. Amb accions com aquestes, sembla que Fortnite es vol convertir en molt més que un joc i aspira a desenvolupar un món virtual propi, el seu metavers.
Què és el metavers?
Segons els experts el metavers és l’evolució natural d’Internet i de la web 2.0. Es basa en mons virtuals compartits on les persones interactuaríem entre nosaltres i amb el nostre entorn a través d’avatars. L’objectiu és que Internet sigui un espai immersiu que no estigui limitat al suport d’un ordinador o un smartphone i la realitat virtual (VR) i la realitat augmentada (AR) jugaran un paper clau a l’hora de fer que les nostres experiències online siguin més realistes i puguin arribar a substituir algunes activitats del món real, com socialitzar, jugar, treballar, comprar o assistir a esdeveniments. Tot això pot sonar a ciència ficció, però en realitat el concepte de món virtual no és nou. Potser recordes Second Life, una comunitat en línia que permetia interactuar amb altres usuaris mitjançant un avatar, participar en activitats i explorar el món del joc. Inclús oferia la possibilitat de crear objectes i intercanviar-los en un mercat obert amb una moneda pròpia.
Per què tant de hype si el metavers no és una cosa nova?
La industria dels videojocs porta gairebé dues dècades desenvolupant mons i escenaris virtuals o que utilitzen la realitat augmentada. Second Life va aparèixer el 2003 i va viure un autèntic boom en els següents anys; IBM hi va comprar propietats, American Apparel hi va obrir una botiga de roba i l’agència Reuters hi va instal·lar un corresponsal. Però l’interès es va dissipar tan ràpid com havia arribat. L’any 2008, una nova plataforma es va convertir en la preferida dels usuaris per a socialitzar en línia: Facebook.
Ara, Facebook, rebatejat com a Meta, pretén unir els mons virtuals que coneixem dels videojocs amb la navegació per Internet i integrar-ho en el nostre dia a dia. Des de l’anunci de Zuckerberg, l’octubre de 2021, de la voluntat de la companyia de liderar la propera etapa d’Internet amb la creació del Metavers, algunes de les marques més importants a nivell global han presentat iniciatives relacionades amb aquest nou paradigma, en el qual han vist una gran oportunitat de negoci (segons l’empresa de serveis financers JP Morgan pot representar un mercat d’un bilió de dòlars). Durant l’última edició del Mobile World Congress, el president del FC Barcelona Joan Laporta va anunciar que el club construirà el seu propi metavers i, en el món de la moda, ja ha tingut lloc la primera Metaverse Fashion Week. A més, són diverses les firmes de luxe que comercialitzen NFT o peces de roba per vestir avatars virtuals, com Gucci, que hi està apostant fort amb col·leccions exclusives que busquen premiar la fidelitat dels clients i la interacció online amb la marca.
Noves oportunitats per a la creació de continguts
El metavers portarà molts canvis, també en la creació de continguts. L’ús de tecnologies de realitat virtual i realitat augmentada permetrà crear contingut immersiu i interactiu que, alhora, podrà arribar a audiències molt àmplies i sense límits geogràfics. La interacció entre creadors i públic podrà ser més propera i anirà més enllà de likes i comentaris, essent més semblant a la que podrien tenir al món real. I amb tot això, és clar, arribaran noves formes de monetització, com els tokens socials, amb els quals els seguidors d’un creador o influencer podran comprar, per exemple, més interacció amb aquest.
Si el metavers acabarà sent part de la nostra quotidianitat o només una bombolla que acabarà desinflant-se, encara és un misteri. El que sí ja està aquí són noves formes d’experimentar el món com la realitat virtual i la realitat augmentada, una tendència a l’alça en àmbits com el museístic. A Barcelona podem veure una biografia immersiva sobre Frida Khalo al Centre d’Arts Digitals (IDEAL) i, prop de la ciutat, a l’espai natural del Parc del Montnegre i el Corredor, obrirà a l’estiu el primer parc temàtic de realitat augmentada d’Europa, el Metapark.
